dijous, 11 de juny del 2009
dimecres, 3 de juny del 2009
PRESENTACIÓ
Aquest és un blog dedicat a totes les persones que porten el cognom PRENAFETA.
S'hi poden fer comentaris i aportacions, que seràn tingudes en compte.
Especialment a l'apartat ERRATES. Si algú en té alguna que no sigui a la llista, pot enviar el document original a l'autor del blog. Una vegada fetes les comprovacions corresponentes, podrà incorporar-se al llistat.
S'han recollit dades sobre els orígens, i les primeres persones que hi ha constància que portaren el nostre cognom, modificat amb el pas del temps fins a la denominació actual.
No s'ha pogut montar un arbre genealògic ininterromput, des del segle XII fins al XX. Per això, s'ha partit del tronc PRENAFETA - RICART, fins a 3 generacions més.
Els 8 fills de l'Isidor i la Dolores van iniciar unes trobades anuals, primer a l'ermita del Tallat i després a diversos punts de les comarques lleidatanes. Poc a poc, es va anar engrandint la rotllana, afegint-s'hi noves generacions. Especialment els Ricart, de Linyola, Ivars, i Sant Martí. I també els Prenafeta de Rocafort, Tarragona, Barcelona, etc.
Des de fa uns anys, els fills dels 8 fem també una altra trobada: la cosinada, que aplega la majoria de cosins-germans (inclosos els de Mallorca i els d'Argentina moltes vegades).
La XXIX trobada PRENAFETA-RICART de 2.009 s'ha fet a Linyola, i ja s'ha establert un inici de trobada de "fills de cosins", 3ª generació de l'arbre esmentat.
L'escut d'armes, segons el "repertorio de blasones de la comunidad hispánica", és el següent:
EN OR, UNA TORRE DE PEDRA SOBRE ONES D'AIGUA DE PLATA I ATZUR.
S'hi poden fer comentaris i aportacions, que seràn tingudes en compte.
Especialment a l'apartat ERRATES. Si algú en té alguna que no sigui a la llista, pot enviar el document original a l'autor del blog. Una vegada fetes les comprovacions corresponentes, podrà incorporar-se al llistat.
S'han recollit dades sobre els orígens, i les primeres persones que hi ha constància que portaren el nostre cognom, modificat amb el pas del temps fins a la denominació actual.
No s'ha pogut montar un arbre genealògic ininterromput, des del segle XII fins al XX. Per això, s'ha partit del tronc PRENAFETA - RICART, fins a 3 generacions més.
Els 8 fills de l'Isidor i la Dolores van iniciar unes trobades anuals, primer a l'ermita del Tallat i després a diversos punts de les comarques lleidatanes. Poc a poc, es va anar engrandint la rotllana, afegint-s'hi noves generacions. Especialment els Ricart, de Linyola, Ivars, i Sant Martí. I també els Prenafeta de Rocafort, Tarragona, Barcelona, etc.
Des de fa uns anys, els fills dels 8 fem també una altra trobada: la cosinada, que aplega la majoria de cosins-germans (inclosos els de Mallorca i els d'Argentina moltes vegades).
La XXIX trobada PRENAFETA-RICART de 2.009 s'ha fet a Linyola, i ja s'ha establert un inici de trobada de "fills de cosins", 3ª generació de l'arbre esmentat.
L'escut d'armes, segons el "repertorio de blasones de la comunidad hispánica", és el següent:
EN OR, UNA TORRE DE PEDRA SOBRE ONES D'AIGUA DE PLATA I ATZUR.
dijous, 28 de maig del 2009
ERRATES DEL COGNOM PRENAFETA
El meu pare, Jaume, va iniciar la col·lecció de documents que contenen errors en la transcripció del nostre cognom. Com que és llarg, i un xic complicat, es presta a diversos errors. Li va fer gràcia el veure que n'hi havia de ben originals, i se li va ocorrer la idea de guardar les cartes i altres documents que anava rebent.
Així va començar la colecció, guardant en un àlbum els documents originals. Tots són diferents. Jo vaig continuar-la, i també alguns familiars hi han aportat material. Actualment el meu fill Pere se n'ha fet càrrec. L'àlbum s'ha anat ampliant i ho ha complementat en un full de càlcul amb la rel·lació de tots, per ordre alfabètic.
Si algú reb algun document amb una errata diferent de les actuals, pot enviar-nos-el i serà afegir a la col·lecció. Moltes gràcies per endavant.
Podeu trobar la relació complerta i actualitzada, fent clic a aquest enllaç. (usuari i password "prenafeta")
Així va començar la colecció, guardant en un àlbum els documents originals. Tots són diferents. Jo vaig continuar-la, i també alguns familiars hi han aportat material. Actualment el meu fill Pere se n'ha fet càrrec. L'àlbum s'ha anat ampliant i ho ha complementat en un full de càlcul amb la rel·lació de tots, per ordre alfabètic.
Si algú reb algun document amb una errata diferent de les actuals, pot enviar-nos-el i serà afegir a la col·lecció. Moltes gràcies per endavant.
Podeu trobar la relació complerta i actualitzada, fent clic a aquest enllaç. (usuari i password "prenafeta")
ARBRE GENEALÒGIC
Aquest arbre va ser fet per l'Isidor Prenafeta Siles, de Castelldefels.
I parteix del tronc format pels avis ISIDOR PRENAFETA CAPDEVILA, i DOLORES RICART BENET.
Les 8 branques principals són els seus fills FRANCESC, JAUME, MILIO, MODEST, MARTI, PEP, TON I RAMÓN.
Els fills dels 8 omplen la generació de cosins germans. Els quals donen pas a la següent generació de "fills de cosins".
L'arbre continúa ampliant-se amb noves generacions. Més que un arbre,ja és un esbarzer.
dimecres, 27 de maig del 2009
AVANTPASSATS
Els primers documents citen en Pere de Pennafreyta, i el seu fill, dels mateixos nom i cognom, com a mestres d'obres de la Seu Vella de Lleida .
Al cremar-se els arxius de Lleida, no tenim possibilitats de reconstruir l’arbre genealògic del cognom Prenafeta. No obstant, és gairebé segur que el tronc inicial s’originés al poble del mateix nom, a la Conca de Barberà. . Inicialment es va dir “Penna-fracta”, per evolucionar després com Pennafreyta, Penafreta i l’actual Prenafeta.
Al segle XII, quan es va construir la Seu Vella de Lleida, el mestre d’obres que va dirigir la construcció de la catedral era un tal Pere de Pennafreyta, i el seu fill Pere en va esser el continuador, també com a mestre d’obres. Hi ha una làpida a la catedral, que en dona constància. La forma en que es van formar els cognoms era bàsicament de dos fonts principals: Els oficis ( Ferrer, Fuster, etc...) i lloc de procedència. I al nostre mestre d’obres l’anomenaven “de Pennafreyta” (originari de...), senyal que no feia gaire temps que havia arribat a Lleida. Probablement havia après direcció d’obres a la mateixa Conca, molt rica en tradició de treball amb pedra, i va enterar-se que projectaven una catedral a Lleida, i s’hi va atançar per cercar l’encàrrec de dirigir-la.
A l'Arxiu General Militar de Segòvia es conserven 2 expedients personals de portadors del nostre cognom. Un d'ells està a nom de Jaume Prenafeta, que ingressà al Cos d'Infanteria de l'Exèrcit l'any 1.808. Va ser qualificat com a noble.
Tornant a la familia de Lleida, devia prosperar molt. I d’aqui en van sortir unes quantes branques, que es van estendre pels pobles de la rodalia (n’hi han a Alpicat, Torrefarrera, etc...), i a la mateixa ciutat, i algún a Chile. Però sabem que el tronc més important tenia una casa al costat de l’Estudi General de Lleida (Universitat). I aquesta casa se’n deia Cal Cosme. Un descendent d’aquesta branca es va casar amb una noia del Vilosell -Està documentat que la nissaga Prenafeta era present al Vilosell l'any 1287 (Revista Talaia, num. 7). Fins fa poc encara hi havia “Cal Cosme”. Un fill d’aquesta casa, Francesc, va anar a parar a Sant Martí de Maldà, on va treballar com a serraller, fins que es va poder plantar pel seu compte, i encara avui se’n diu “cal serraller”. Un dels fills, Isidor Prenafeta Capdevila, es và casar amb Dolors Ricart Benet. I es và iniciar la nostra branca principal: els Prenafeta i Ricart.
Van ser 8 germans: Francesc, Jaume, Milio, Modest, Martí, Pep, Ton i Ramón. El més gran, el Sisco, es vá quedar a Vallverd d’Urgell. Els altres van emigrar a Barcelona. Van montar un taller mecànic a Sants, i es van afincar definitivament a Barcelona, excepte el meu pare, Jaume, que va tornar a Lleida, i el Modest i el Ramón que van emigrar a Argentina.
El Jaume va fer un llibre, que recull les peripècies de cada un dels 8 germans durant la gerra civil. És un fet extraordinari que tots ells van ser movilitzats, alguns a primera fila de foc, i que tots van tornar sans i estalvis.
Una de les famílies que vam trobar quan el 1950 el meu pare va establir la família a Lleida, era en Joan Prenafeta Val-llebrera, que havia estat futbolista, periodista i empleat de banca. I el seu pare (ó el seu avi) es deia Cosme. Sé que va tenir un fill que es deia -ó es diu- Robert. Però ja els he perdut la pista. No obstant, podríen tenir un descendent -que també es diu Cosme- que es jugador internacional de voleibol, encara que actualment a les files de l’Almeria.
Personalitats destacades.
Apart dels esmentats Pere de Pennafreyta, convé deixar constància de les següents persones que porten el nostre cognom:
JOAN PRENAFETA I PUIG (1752 - 1833).-
Va neixer al Vilosell. Era fill de Cosme Prenafeta i Orosia Puig. Va ser Prevere i Beneficiat de l'església de Sant Joan, de Lleida, i després va ser nomenat mestre de capella de la catedral de Lleida.
Va ser un compositor molt apreciat, especialment en música religiosa: varies misses, nadales, un magníficat a 7 veus, etc.
JOSEP PRENAFETA I GAVALDÀ.- (el meu germà)
Va neixer a Barcelona, i actualment resideix a Lleida. Professor de solfeig i piano, i va ser director del Conservatori de Música de Lleida.
És un compositor molt apreciat a Catalunya, especialment per les seves sardanes. Ha guanyat prestigiosos premis (Joaquim Serra, per exemple), i ha estat invitat a participar en el jurat que ha atorgat premis de composicions sardanistes.
La seva obra abarca suites, cantates, encàrrecs per cobles, corals, musicació de poemes (Màrius Torres, i d'altres).
La Generalitat el va premiar amb la Creu de Sant Jordi, màxim galardó que el Govern català concedeix per fets i persones importants per Catalunya.
LLUÍS PRENAFETA I GARRUSTA. Fill del Milio, el tercer dels 8 germans.
Va neixer a Ivars d'Urgell, ón la seva mare es va traslladar, a causa de la guerra civil.
Va col·laborar amb el seu pare i els seus dos germans, al taller mecànic que teníen a Sants. Després va entrar en contacte amb empreses estrangeres, de les quals va obtenir la delegació, que el va portar a viatjar per tot el món i establint contactes, que després li van servir en la seva etapa política.
Va ser Secretari General de Presidencia de la Generalitat de Catalunya, amb el President Jordi Pujol. Ells dos van posar en marxa la Generalitat, va crear TV3, i altres mitjans de comunicació.
EL SERRALLER.
Al segle XIX, hi havia a Lleida un taller de serralleria. Hi va començar un noi com aprenent. I es va enamorar de la filla del serraller. Aquest li va dir que es podria casar amb la seva filla, quan demostrés que era un bon operari.
El noi va treballar moltes hores, pel seu compte, i va fer un balcó de ferro forjat que era una meravella. Aquell noi es deia Prenafeta de cognom. L'amo li va concedir la ma de la seva filla i va posar el balcó a la façana de la seva casa, al carrer Carme.
Des d'aquella data, tothom en va dir "el balcó del serraller". Després de la guerra civil, van enderrocar la casa, però la Diputació va salvar el balcó i el va situar a la façana del Palau Provincial, per la part del carrer Carme-Magdalena i van fer construir una porta i una finestra, forjats també, per realçar el balcó. Avui tothom el contempla amb admiració
Al cremar-se els arxius de Lleida, no tenim possibilitats de reconstruir l’arbre genealògic del cognom Prenafeta. No obstant, és gairebé segur que el tronc inicial s’originés al poble del mateix nom, a la Conca de Barberà. . Inicialment es va dir “Penna-fracta”, per evolucionar després com Pennafreyta, Penafreta i l’actual Prenafeta.
Al segle XII, quan es va construir la Seu Vella de Lleida, el mestre d’obres que va dirigir la construcció de la catedral era un tal Pere de Pennafreyta, i el seu fill Pere en va esser el continuador, també com a mestre d’obres. Hi ha una làpida a la catedral, que en dona constància. La forma en que es van formar els cognoms era bàsicament de dos fonts principals: Els oficis ( Ferrer, Fuster, etc...) i lloc de procedència. I al nostre mestre d’obres l’anomenaven “de Pennafreyta” (originari de...), senyal que no feia gaire temps que havia arribat a Lleida. Probablement havia après direcció d’obres a la mateixa Conca, molt rica en tradició de treball amb pedra, i va enterar-se que projectaven una catedral a Lleida, i s’hi va atançar per cercar l’encàrrec de dirigir-la.
A l'Arxiu General Militar de Segòvia es conserven 2 expedients personals de portadors del nostre cognom. Un d'ells està a nom de Jaume Prenafeta, que ingressà al Cos d'Infanteria de l'Exèrcit l'any 1.808. Va ser qualificat com a noble.
Tornant a la familia de Lleida, devia prosperar molt. I d’aqui en van sortir unes quantes branques, que es van estendre pels pobles de la rodalia (n’hi han a Alpicat, Torrefarrera, etc...), i a la mateixa ciutat, i algún a Chile. Però sabem que el tronc més important tenia una casa al costat de l’Estudi General de Lleida (Universitat). I aquesta casa se’n deia Cal Cosme. Un descendent d’aquesta branca es va casar amb una noia del Vilosell -Està documentat que la nissaga Prenafeta era present al Vilosell l'any 1287 (Revista Talaia, num. 7). Fins fa poc encara hi havia “Cal Cosme”. Un fill d’aquesta casa, Francesc, va anar a parar a Sant Martí de Maldà, on va treballar com a serraller, fins que es va poder plantar pel seu compte, i encara avui se’n diu “cal serraller”. Un dels fills, Isidor Prenafeta Capdevila, es và casar amb Dolors Ricart Benet. I es và iniciar la nostra branca principal: els Prenafeta i Ricart.
Van ser 8 germans: Francesc, Jaume, Milio, Modest, Martí, Pep, Ton i Ramón. El més gran, el Sisco, es vá quedar a Vallverd d’Urgell. Els altres van emigrar a Barcelona. Van montar un taller mecànic a Sants, i es van afincar definitivament a Barcelona, excepte el meu pare, Jaume, que va tornar a Lleida, i el Modest i el Ramón que van emigrar a Argentina.
El Jaume va fer un llibre, que recull les peripècies de cada un dels 8 germans durant la gerra civil. És un fet extraordinari que tots ells van ser movilitzats, alguns a primera fila de foc, i que tots van tornar sans i estalvis.
Una de les famílies que vam trobar quan el 1950 el meu pare va establir la família a Lleida, era en Joan Prenafeta Val-llebrera, que havia estat futbolista, periodista i empleat de banca. I el seu pare (ó el seu avi) es deia Cosme. Sé que va tenir un fill que es deia -ó es diu- Robert. Però ja els he perdut la pista. No obstant, podríen tenir un descendent -que també es diu Cosme- que es jugador internacional de voleibol, encara que actualment a les files de l’Almeria.
Personalitats destacades.
Apart dels esmentats Pere de Pennafreyta, convé deixar constància de les següents persones que porten el nostre cognom:
JOAN PRENAFETA I PUIG (1752 - 1833).-
Va neixer al Vilosell. Era fill de Cosme Prenafeta i Orosia Puig. Va ser Prevere i Beneficiat de l'església de Sant Joan, de Lleida, i després va ser nomenat mestre de capella de la catedral de Lleida.
Va ser un compositor molt apreciat, especialment en música religiosa: varies misses, nadales, un magníficat a 7 veus, etc.
JOSEP PRENAFETA I GAVALDÀ.- (el meu germà)
Va neixer a Barcelona, i actualment resideix a Lleida. Professor de solfeig i piano, i va ser director del Conservatori de Música de Lleida.
És un compositor molt apreciat a Catalunya, especialment per les seves sardanes. Ha guanyat prestigiosos premis (Joaquim Serra, per exemple), i ha estat invitat a participar en el jurat que ha atorgat premis de composicions sardanistes.
La seva obra abarca suites, cantates, encàrrecs per cobles, corals, musicació de poemes (Màrius Torres, i d'altres).
La Generalitat el va premiar amb la Creu de Sant Jordi, màxim galardó que el Govern català concedeix per fets i persones importants per Catalunya.
LLUÍS PRENAFETA I GARRUSTA. Fill del Milio, el tercer dels 8 germans.
Va neixer a Ivars d'Urgell, ón la seva mare es va traslladar, a causa de la guerra civil.
Va col·laborar amb el seu pare i els seus dos germans, al taller mecànic que teníen a Sants. Després va entrar en contacte amb empreses estrangeres, de les quals va obtenir la delegació, que el va portar a viatjar per tot el món i establint contactes, que després li van servir en la seva etapa política.
Va ser Secretari General de Presidencia de la Generalitat de Catalunya, amb el President Jordi Pujol. Ells dos van posar en marxa la Generalitat, va crear TV3, i altres mitjans de comunicació.
EL SERRALLER.
Al segle XIX, hi havia a Lleida un taller de serralleria. Hi va començar un noi com aprenent. I es va enamorar de la filla del serraller. Aquest li va dir que es podria casar amb la seva filla, quan demostrés que era un bon operari.
El noi va treballar moltes hores, pel seu compte, i va fer un balcó de ferro forjat que era una meravella. Aquell noi es deia Prenafeta de cognom. L'amo li va concedir la ma de la seva filla i va posar el balcó a la façana de la seva casa, al carrer Carme.
Des d'aquella data, tothom en va dir "el balcó del serraller". Després de la guerra civil, van enderrocar la casa, però la Diputació va salvar el balcó i el va situar a la façana del Palau Provincial, per la part del carrer Carme-Magdalena i van fer construir una porta i una finestra, forjats també, per realçar el balcó. Avui tothom el contempla amb admiració
ORIGENS DEL COGNOM PRENAFETA
A la conca de Barberà hi ha un poblet nomenat "Prenafeta". La paraula vé de la serra que hi ha al damunt del poble, que antigament s'anomenava penna fracta ó també penna freita.
Després es va anar derivant a Pennafreyta, penafreta i l'actual prenafeta.
Després es va anar derivant a Pennafreyta, penafreta i l'actual prenafeta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
